viernes, 26 de junio de 2009

Hasta siempre Michael


Hoy es día triste para los amantes de la música, nos ha dejado el rey del Pop el gran Michael Jackson. Todos conocíamos su cara fabulosa en el mundo de la música y como su otra cara no tan buena en su ámbito personal, pero personalmente una cosa no saca la otra y él era el Rey de la música pop.

Estoy escribiendo estas líneas con la canción de “I’ll be there” de fondo y no puedo evitar emocionarme. Fue ayer por la noche que vía facebook conocí la noticia, sinceramente no quería creer que había muerto, me aferraba a al teoría que permanecía en coma o bien simplemente hospitalizado de urgencia pero una vez que la CNN y Los Ángeles Times confirmaron la noticia mi incredulidad seguía presente. Debo decir que no soy una fan acérrima de Michael pero si que soy seguidora de sus canciones y como amante de la música una amante de sus canciones.
Hoy al despertarme y al escuchar a mi madre darle la noticia a mi hermana creía que lo de ayer era solo un sueño y que solo había pasado tal noticia en mi mente pero me di cuenta que no fue así…

Pensándolo fríamente me veo como los fans de Elvis ante su perdida, sin creerme lo ocurrido. Creo que el mito y la leyenda de Michael podrá llegar a parecer a la del mito de los años 50. Comentándolo con diferentes personas hemos llegado a la conclusión que quedan muy pocos de estos mitos vivos y será muy complicado que nazca en el panorama artístico alguien que pueda crear leyenda como lo han hecho ellos…

Desde aquí mi reconocimiento al gran Michael Jackson. Él nos ha dejado pero siempre nos quedará su música para recordarle. Good bye Micheal.


miércoles, 17 de junio de 2009

Todo es arte??

No hace mucho tiempo que me pasaron este video por correo electronico.

Es muy interesante el "experimeto" que llevó a cabo este programa de televisión. El experimento en sí consistia en colar un cuadro pintado por niños en la feria de ARCO de Madrid. Una vez dentro y expuesto la reportera preguntaba a los diferentes visitantes de la muestra que sentian delante de tal obra y como creian que era su autor. Los comentarios de los visitantes no tienen ni el más minimo desperdicio.

Ante tal video me pregunto ¿Todo es arte? y sobretodo ¿Todo el mundo puede teorizar sobre arte? Sinceramente al ver el video me sentí no decepcionada pero si algo "molesta" al ver que mucha gente puede llegar a hablar de arte como si realmente fuera un tema del que hablar sea fácil y accesible a todos pero en realidad este mundo es muchí
simo más complicado de lo que parece.

Espero que isfruteis del video y
vosotr@s mism@s podais sacar vuestras conclusiones.

El Buscador de Historias, Tele5
Quiero agradecer desde aquí a Maria Sanchez que fue la persona que me facilitó tal documento gráfico

jueves, 4 de junio de 2009

Las Mujeres y el Arte: Artemisa Genitilleschi


Artemisa Lomi Gentileschi va néixer a Roma un 8 de juliol de 1593. Filla del pintor toscà Orazio Gentileschi es pot denominar com la primera dona pintora de la història ja que va seguir les passes del seu pare.
Artemisa va començar a pintar en el taller familiar que tenia el seu pare. Orazio tenia una relació d’amistat molt estreta amb Caravaggio i part de la seva obra estava influenciada per ell. Les primeres obres de la jove podem veure una clara tendència a seguir les passes del seu pare pel que fa a tècnica però s’allunyava d’ell en aspectes temàtics.

Va estar sota l’aprenentatge del mestre Agostino Tassi. Aquest va rebre aquesta responsabilitat per part de Orazio ja que tots dos treballaven junts en un projectes i degut que en aquells temps les Escoles de Belles Arts només hi podien estudiar els homes. Tassi va violar a Artemisa el 1612 i li va prometre casar-se amb ella per salvar la seva reputació. Això no es va poder dur a terme perquè Tassi ja restava casat. Orazio no va dubtar en denunciar tal fets al tribunal papal. Aquest tribunal, desprès de la investigació, van condemnat a un any de presó i l’exili dels Estats Pontífexs per altres fets indignes. Tot i així Artemisa va haver de passar un examen ginecològic i una tortura molt cruel per comprovar que la pintora deia la veritat sobre els fets ocorreguts. Es per aquest fet que es considera la primera versió de Judit decapitant a Holofernes de 1612- 1613 com una via d’escap a tota aquella violència que havia patit la jove.
Al cap d’un mes Artemisa va contraure matrimoni amb Pierantonio Stiattesi un modest pintor florentí que va donar-li un estatus amb suficient honorabilitat.

El 1614 el matrimoni es van traslladar cap a Florència. Va ser la primera dona en accedir a la Accademia dell Desegno en el 1616. Allà va entrar en contacte amb altres pintors importants del seu temps com va ser el cas de Crisofano Allori o inclús va aconseguir estar sota el mecenatge del gran duc Cosme II de Medici i la duquessa Cristina.

Es pot entendre que en les diverses obres de Artemisa apareix ella representada com l’heroïna de totes les accions. Era habitual que la persona que encarregava el llenç demanés que apareixes ela representada ja que la seva fama dia darrera dia anava en augment. Es per aquest motiu que ens aventurem a afirmar que en la versió de Judit decapitant a Holofernes de 1620 la protagonista de la acció era la mateixa Artemisa i el rostre de Holofernes el reserva per Tassi on es mostren part dels sentiments que va tenir.

Durant la seva estança a Florència el matrimoni va tenir quatre fills i una filla, Prudenzia, dels quals només la noia va poder arribar a la edat adulta. Tot i passar un període d’esplendor a la capital toscana va haver de marxar d’ella. Els problemes amb els creditors i amb el seu marit van fer que el 1621 tornés a Roma junta amb la seva filla.

Va torna a Rom. Allà va viure amb les seves filles, va tenir una altra filla natural probablement l’any 1627. Tot i tenir unes grans expectatives posades en Roma, no va resultar tan complaent com ella creia, encara que va accedir a la Accademia dei Desiosi. Només se li proposaven encàrrecs de caràcter d’escenes heroïnes bíbliques però no se li confiaven grans cicles de fresos o rics retaules ja que estava vetada per fer tal feina.

Es creu que va abandonar Roma entre els any 1627 i 1630. Va dirigir-se cap al nord, Venècia. Esperava que allà se li poguessin confiar tot el que Roma li havia prohibit.
L’any 1630 va abandonar la ciutat de Venècia i es va traslladar aquest cop cap al sud, Nàpols. En aquells moments Nàpols era una ciutat plena de tallers i amants del món artístic, per tant se li obria al davant una bona oportunitat laboral.

A Nàpols, Artemisa va trobar l’estima i les oportunitats que esperava trobar en el seu moment a Roma. Es en aquesta ciutat on comença a treballar en la catedral creant diferents quadres per la seva decoració.

Va seguir a Nàpols fins al final de la seva carrera tot i que en alguna ocasió va fer una escapada a Londres on es va tornar a retrobar amb el seu pare el 1638 on ell es va convertir en pintor de cort del rei Carles I d’Anglaterra. Apart de la visita al seu pare ella va ser convidada per part del monarca. Orazio morí l’any 1639. Aquesta va haver de fer-se càrrec e tots aquells encàrrecs que tenia contractats el seu pare. A marxar d’Anglaterra sobre l’any 1642 per causa de la Guerra Civil.

Va tornar cap a Nàpols on encara seguia activa amb la seva professió. Se saps que encara es mantenia en actiu l’any 1650 gràcies a una carta escrita dirigida al seu mentor on explicava la feina que duia a terme en aquell moment.

Primerament es va creure que Artemisa morí l’any 1653 però estudis recents ens informen que encara el 1654 acceptava encàrrecs però cada vegada necessitava més l’ajuda del seu assistent. Per tant podem arribar a creure que la data definitiva de la seva mort va ser l’any 1656 per causa de la plaga que hi va haver-hi a Nàpols.

Fou enterrada en l’església de Sant Joan dels Florentins de Nàpols però la seva tomba va ser destruïda desprès de la Segona Guerra Mundial. Desprès de la seva mort la figura de la primera pintora de la història va ser oblidada.

“Les meves obres parlen per mi”
Artemisa Gentileschi