jueves, 11 de marzo de 2010

Andy Warhol y la Serigrafia

Hace unos dias colgué una arte de un trabajo que realicé para la asignatura "Art de la II Postguerra". En aquella ocasión compratí con vosotros la biografía del magnífico pintor, simepre bajo mi punto de vista, Any Warhol. Hoy me gustaría compartir con vosotros la parte del trabajo donde hablaba de su metodo de trabajo, la sergrafía.
Antes de nada me gustaría disculparme porque el extracto esta en catalan ya qe el trabajo lo realicé en dicha lengua.Siempre podeis utilizar un traductor para poder leer el texto en castellano. Si tenéis cualquier duda, me dejáis un comentario y en cuanto pueda os lo resuelvo.

“He intentat pintar-los (els quadres amb els bitllets de dolar) a mà, però em sembla més senzill utilitzar un tamís. Així no em fa falta manipular en absolut els meus objectes. Un dels meus assistents, bé, en realitat qualsevol d’ells, pot reproduir un estudi tant bé com jo mateix.”
Andy Warhol

32 Dollar Bills, Andy Warhol, 1981


Amb aquestes paraules l’artista s’excusava a l’hora d’explicar el perquè treballava mitjançant la tècnica de la serigrafia. L’obra d’Andy Warhol, com ja se sap, és molt extensa i en diferents etapes de la seva vida, tal i com s’ha anat esmentat en la biografia del autor, va utilitzar diferents tècniques de creació de les seves obres. Tot i així la tècnica que més va utilitzar i amb la que se’l recorda i se’l identifica és amb la tècnica de la serigrafia.

La serigrafia és un procediment d’estampació planigràfic. No resulta ser una tècnica senzilla però un cop es domina els resultats que es poden obtenir son molt precisos.

Warhol en el seu llibre Popism. The Warhol Sixties, els diaris d’Andy Warhol on explica el fenomen del Pop Art a New York en els anys 60, explica d’una manera molt despreocupada com es el procés de creació d’imatges a través de la serigrafia: “Operant amb la serigrafia, prens una fotografia, l’amplies, la passés al sedàs amb vernís i apliques llavors el color, que traspassa el sedàs però no el vernís. Així sempre obtens la mateixa composició, cada vegada amb petites diferències. Era tot tant senzill... jo estava entusiasmat amb allò.”

Però la realitat era que no resultava ser tant fàcil com ho explicava en Andy, la manera que te d’explicar-nos quin és el procés de creació sembla que ho faci des de un punt de vista modest, restant-li importància al desenvolupament i fent creure que qualsevol que no domini la tècnica ho pugues realitzar quan en realitat és una tècnica més complicat que el que ell explicava en la seva publicació.

Passos per crear una serigrafia

1. Es parteix d’una fotografia i s’amplia el clixé inicial per obtenir al mida desitjada de la que serà posteriorment l’obra. El resultat serà una pel•lícula tramada que permetrà emulsionar a la pantalla.

2. S’envernissa la pantalla de serigrafia amb un producte fotosensible que permeti que la imatge amb la que volem treballar quedi fixada en ella.

3. Es fixa la imatge a al pantalla i s’exposa el conjunt a una llum molt viva durant un temps determinat.

4. Seguidament es neteja la pantalla amb aigua, les zones negres que no han quedat impreses es dissolen i d’aquesta manera les malles de la pantalla queden lliures. Pel contrari les zones blanques queden impressionades en ella i fa que aquesta malla s’endureixi i s’obstrueixi. Aquesta primera imatge que tenim en la pantalla de serigrafia seria el negatiu per les posteriors impressions.

5. A continuació es deixar assecar la plantilla, un cop aquesta estigui seca es col•loca sobre el suport que es vol imprimir, ja pot ser paper com pot ser tela.

6. Un cop damunt del suport s’aplica la tinta desitjada damunt de la pantalla i s’escampa. Amb la ajuda de una paleta es pitja bé la tinta perquè l’imatge traspassi bé les malles que han quedat lliures del teixit.

7. Finalment un cop aixequem la pantalla trobem la imatge en positiu. Aquesta pantalla / clixé es pot fer servir tantes vegades com es desitgi.



Els resultats que podem obtenir amb la tècnica poden ser sempre els mateixos o poden ser totalment diferents depenent de la quantitat de tinta que es fes servir en les diferents impressions. “No hi ha dues Marylin’s iguals” amb aquesta afirmació, Andy Warhol confirma el fet de modificar o fer diferent una d’aquestes imatges a partir de com utilitzava la pantalla en la següent estampació.

Hi ha un gran número d’obres en que Warhol simplement utilitza dos colors, el del suport del paper i el de la tinta que emulsiona sobre la pantalla. Però en altres obres es veuen molts d’altres colors apart d’aquests dos principals. El fet que hi hagi més d’un color al resultat final de la composició comporta que hi hagi tantes planxes com colors hi hagi a la composició final. Per tant l’obra d’art que a simple vista sembla senzilla pren complexitat i valor.

La serigrafia era un procediment ben vist en el món publicitari ja que era una tècnica ràpida per crear cartells però en el món del art i més concretament el de la pintura era tot el contrari.

En l’àmbit de la pintura, tot i estar a mitjans del segle XX, el que encara era ben vist era la pintura al oli sobre tela perquè s’elaborava una obra única que difícilment, per no dir impossible, tingués una altra d‘igual. Per contra amb la serigrafia aquest valor de la unicitat desapareix pel fet de reproduir tantes vegades com sigui la imatge però, tal i com s’ha esmentat anteriorment, això no ha de ser perquè així.

Però això és art?

A partir d’aquest argument, s’han creat molts debats en quant si el que realitzaven els artistes Pop i sobretot Warhol era o no era art.

La gent es plateja aquestes qüestions a partir dels resultats finals, del que es pot veure penjat en una paret d’un museu i seguidament afirmen que allò no és art i no és digne de ser penjat en un espai museístic. Molta d’aquestes persones ataquen al Art Contemporani d’aquesta manera perquè esperen que l’obra els aporti sensorialment un missatge, un sentiment, una història... però en el cas del món contemporani i en el moviment artístic del Pop Art, que es el que ens ocupa en aquest treball, no es així. Sovint amb aquest tipus d’art, el que veiem en la imatge no ens diu res simplement es una imatge que s’ha transformat en una icona i no veiem més enllà. Però, com ja s’ha esmentat, el Pop Art és un art conceptual i el que realment importa és tot el que hi ha al darrera de l’obra: el seu missatge particular, el missatge del moviment, la idea en conjunt de tota l’obra del seu artista, la biografia del autor... si es coneix bon part d’aquesta informació l’obra pren un altre calibre.

En el cas d’Andy Warhol, ja que es el protagonista d’aquest estudi, a més a més de tenir en compte tots aquests factors anteriors relacionat amb la part conceptual de l’obra, també s’ha de tenir en compte el procés de realització. Perquè el resultat final sigui una imatge senzilla no ha de ser també senzill el procediment.

Si deixem a una banda el contingut i ens centrem en la temàtica de les obres d’art del Pop també és un altre aspecte que surt sovint a debat. No s’entén com una llauna de sopa o una caixa de sabó puguin ser les protagonistes d’una obra i siguin admirades per un seguit de persones, ja que són objectes comuns que es poden veure cada dia al supermercat o casa.

Deixant de banda tot el que s’ha comentat amb anterioritat respecte al rerefons de la creació com de la tècnica, el que fa el propi Warhol és descontextualitzar l’objecte i donar-li un altre significat. Es pot entendre aquesta acció amb el pensament de què qualsevol cosa pot ser art, qualsevol objecte per quotidià que sigui aïllant-lo del seu entorn més habitual pot serà admirat d’una altra manera, d’una forma singular i fins i tot podem veure la seva més artística. Per tant, tot el ens rodeja és art el que passa que no sempre som capaços de veure el factor artístic dels elements."

No hay comentarios: